Amors ridículs

Potser per haver estat escrites en el període més feliç de la vida de Milan Kundera (entre 1959 i 1968), segons les seves pròpies paraules, les narracions d'«Amors ridículs» són les més alegres, les més seriosament desvergonyides i les més reflexivament divertides de tota la seva obra. La faràndula de personatges hedonistes que desfila davant els ulls del lector, tots ells a la recerca dels jocs múltiples i contradictoris de l'amistat, l'amor i el sexe, i embolicats en un món ple de severitat, hermetisme i inquisició, no pot sinó incitar al riure. Un riure autèntic, entremaliat; un humor savi, refinat i joiós, al qual ens té ja acostumats l'autor de «La insostenible lleugeresa del ser».