Contes cruels

És cruel que el món jutgi més bo un sopar perquè hi ha diners pel mig. És cruel que la ciència ens aparti de les coses naturals. És cruel que el poder polític no estigui en mans dels millors sinó dels oportunistes. És cruel que les grans virtuts cavalleresques hagin desaparegut. És cruel que es mati per diners. És cruel... Així Villiers va component el seu personal decàleg, entre el lirisme i la sàtira, on denuncia els mals de la societat en què viu. No en va, el nostre escriptor dedicà la seva novel·la L'Eve future —i podria dedicar també aquest recull de contes— «Aux rêveurs, aux railleurs»; és a dir, als somiadors, als riallers.