Gamiani

Alfred de Musset (París 1810-1857), l’alumne model del col·legi Henri IV, el poeta romàntic qualificat de «llòbrec i voluptuós», d’«espiritual» i «irònic amarg», un dels apassionats amants de la turbulenta George Sand, el geni immortal apreciat com «de bon tros, el més intel·ligent de tots els escriptors de la seva generació» (Encyclopédie Française dixit), l’autor d’obres tan famoses com Les Nits (1837) o La confessió d’un fill del segle (1836), el dramaturg de peces tan importants com Lorenzaccio (1834) i de comèdies com On ne badine pas avec l’amour (1834), el seriós membre de l’Académie Française (1852) quan s’acosta el final de la seva vida, l’home que va escriure la famosa frase «Ah, colpeja’t el cor: aquí hi ha el geni!», se’ns descobreix en Gamiani (aquesta obra que no s’acostuma a esmentar a les enciclopèdies ni als manuals de literatura) com un esplèndid autor, també, de novel·la eròtica (per a alguns, pornogràfica). Gamiani és la passió al límit, l’afany d’experimentar tots els plaers al màxim i fins al final. El llenguatge, en forma pràcticament dialogada, també és apassionat, acolorit i exuberant. I, pel que fa al to, és una obra més que calenta: ardent.