Llibre d’histories

Raimon Casellas i Dou, a partir del 1896 va començar a apropar-se ideològicament al catalanisme polític, proposant als artistes catalans que presentéssin les seves millors obres a Barcelona i no a les Exposicions Nacionals de Madrid, on es defensava en excès l’academicisme i no s’apreciaven les noves tendències existents a Catalunya. Casellas criticava la manca d’un mercat intern de col·leccionisme a Catalunya i proposava Europa com a alternativa a Espanya, argumentant que no s’assumiria la plenitud econòmica catalana si no es potenciava la creació artística pròpia. Deia que la dissociació dels interessos materials (comerç i indústria) dels espirituals (cultura i art) havien provocat la degeneració política, cultural i econòmica.