Obra completa

El més rellevant dels trobadors catalans va viure a la segona meitat del segle XII. De l’obra de Guillem de Berguedà, se’n conserven 31 poesies, més una d’atribució dubtosa. Normalment, quan es parla de les composicions dels trobadors, se solen agrupar —si es pot— en cicles de cançons de lloança a determinades dames. En el cas de Guillem de Berguedà és impossible fer-ho d’acord amb l’amor; sí que es pot fer, en canvi, d’acord amb l’odi. Així, podem parlar de tres cicles de sirventesos: 3 contra Pere de Berga, veí seu; 4 contra Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell i 4 contra Ponç de Mataplana, poderós personatge feudal berguedà. La resta de la seva obra la componen diversos sirventesos: contra el rei Alfons I, Ramon Folc de Cardona, etc.; i, a més, altres composicions com cançons, tençons, partiments, o el plany que va dedicar a Ponç de Mataplana un cop va morir. Es considera un trobador d’estrofisme força original, imitat pels trobadors posteriors, i d’un domini important del vers.