Testament a Praga

Testament a Praga és un llibre ambiciós i polèmic, fruit de la nostra peculiar circumstància històrica i de la dramàtica conjuntura internacional. L’obra és la història d’una existència intensament viscuda i d’unes creences que són sinònim d’acció compromesa i altruista. Ella, Teresa, exiliada resident a París, visqué de jove la guerra civil; ell, Tomàs, lluità al costat de la República i també sofrí vivament la guerra. Els dos autors, pare i fills, van fugir de Catalunya i s’instal·laren a Praga. Ella alterna les seves cartes, escrites des de París, amb el text del seu pare, que va deixar un recull de memòries viu i senzill, escrit des de Praga, ciutat que els uneix i que estimen i representa un contrapunt de nostàlgies tot al llarg del llibre. La filla ret homenatge a la figura del pare: a poc a poc coneixem les seves conviccions, que defensa amb fermesa, la lluita per una societat millor, el record de la terra nadiua, la soledat de l’exili; però també ens convida a reviure críticament la problemàtica dels socialisme a la llum de la invasió de Txecoslovàquia pels russos el mes d’agost del 1968.